Pastís de formatge i fraules

Un dels pastissos més senzills i que donen millor resultat són els de formatge. A casa meva agraden molt i quan fa un temps que no en faig solc rebre bastantes peticions per a què en torni a cuinar. Un dels millors punts forts d’aquest dolç és que té moltes variants: amb forn, sense, amb fruites, xocolata,…. El que public aquí crec que és dels més senzills  i us servirà de base si el voleu fer substituint les fraules per una altra fruita o, senzillament, fer-lo sense res. Continua llegint

Pastís Òpera

El Pastís Òpera és un pastís clàssic de la rebosteria francesa, l’autoria del qual s’atribueix a diversos pastissers de renom. El que sí sembla clar és que el seu nom fa honor a l’edifici de l’Òpera Garnier de París. Aquest pastís té forma quadrada i es compon per fines capes de bescuit gioconda (bescuit esponjós d’ametla) crema de mantega al cafè, crema de xocolata i xarop de cafè. Es sol acabar amb una capa de geleé de xocolata, cosa que no he fet jo però que podeu fer mirant la recepta de la geleé punxant aquí. Continua llegint

Gelat d’herbes dolces

Gelat d'herbes dolces

Em pens que la primavera serà més hivernenca que l’hivern mateix. I tot i que el fred no ens acaba de deixar un geladet casolà sempre ve de gust. A mi m’agrada molt fer-ne per a acompanyar altres dolços, el contrast entre un i altre pot arrodonir molt bé el resultat final. Aquest estiu passat em vaig comprar una geletera i trob que és una de les millors inversions si voleu fer gelats cremosos i de qualitat. La diferència es nota i crec que val la pena si sou amants d’aquestes postres. D’ençà que la tenc he fet diverses proves amb sabors més tradicionals i altres que no ho són tants. He fet experiments amb licors i un d’ells és aquesta recepta d’avui. En una altra ocasió vaig publicar com fer el licor d’herbes, si l’heu fet podreu treure-li rendiment usant-lo en altres receptes com aquest gelat. Ara entram en la millor època per  les herbes aromàtiques si és que teniu intenció de fer licor. Continua llegint

Galette de pomes amb licor de cassís

Galette de poma i licor de cassís

El licor de cassís és un licor originari de’Occitània que s’elabora amb groselles negres i aiguardent. A mi em recorda als parents francesos que, quan venien de visita a ca la padrina, solien dur presents dels “colmados” que tenien: uns dàtils enormes, caramels, cognac, calvados o aquest licor. Algunes vegades l’havia emprat en una ganatxe de xocolata i ara, en aquesta recepta, m’ha ajudat a potenciar el sabor de les pomes.

Aquesta és una recepta improvisada, per a un dinar de diumenge sense postres i pocs ingredients per elaborar-ne. I trob que va molt bé per aprofitar fruita de temporada o que ja comença a passar-se. No m’ha sortit molt dolça, la galette, si us agraden les postres ben ensucrades us aconsell que n’hi afegiu. Continua llegint

Dolç antic de Nadal

Dolç antic de Nadal

Tenia molta curiositat per aquesta recepta del llibre La Rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de na Caty Juan de Corral. A casa meva feim matances cada any i en alguna ocasió havia guardat una corna per fer-la, cosa que finalment, he duit a terme ara.

El punt àlgid de la temporada de matances sol transcórrer de finals de novembre fins a les darreries de desembre. Per les dates i perquè es tractava de conservar i aprofitar els fruits i aliments que hi havia a l’abast no em costa gens imaginar que antany elaborassin aquests dolços. 

Tot i que pot semblar una recepta estranya i curiosa el contrast entre la dolçor del farcit i el cruixent de la corna és, per al meu gust, una mossegada exquisida. Us recoman de veres que la faceu. Si no feis matances a ca vostra podreu trobar la corna a la carnisseria sense problemes. Continua llegint

Créme brûlée de pomes amb galetes d’espígol

Creme brulee de pomes i galletes d'espígol

La créme brûlée és una recepta francesa senzilla d’ou, semblant a la crema catalana. Els ingredients són quasi els mateixos, només que la créme brûlée du nata i es cou al bany maria. Ara que és temps de pomes m’han semblat adients per fer una crema diferent.

Les galetes d’espígol seran el punt cruixent per arrodonir i completar les postres. Continua llegint

Rosaris de Tots Sants

Rosaris de Tots Sants

El Rosari ha estat, fin fa ben poc, l’emblema de Tots Sants a Mallorca. Un enfilall de dolços amb una rotllana ensucrada anomenada patena i que imitava un rosari. Tradicionalment els grans de les avemaries eren panellets o panetets de Tots Sants i els grans dels parenostres eren bocins de carabassat. Les modes van canviant i a poc a poc s’han anat incorporant les llepolies, els bombons i els confits. Sembla ser que els rosaris i els panellets provenen del costum medieval de deixar panets sobre les tombes en aquest dia senyalat, pans que després es donaven en almoina. Continua llegint

Caquis amb almívar de vaïnilla (sense sucre)

Caquis amb almivar de vainilla

És tan agraït per al paladar quan comença una nova estació. Arriba un moment en què desitges retrobar nous aliments. La tardor, per a mi, és una de les millors estacions: bolets de tota casta, carabasses, cols de brussel·les, moniatos, magranes, codonys, caquis,…  un ventall ple de possibilitats s’obre dins la cuina i m’encanta!

Dimarts vaig anar al mercat ecològic de Plaça dels Patins i hi vaig comprar uns caquis petits i madurs que em semblaren perfectes per fer aquesta recepta. Aquesta fruita, pel que he llegit, és una de les més antioxidants que hi ha i té també propietats anticancerígenes. A aquestes propietats beneficioses per a la salut hi hem d’afegir una dolçor accentuada i una textura gelatinosa que no sempre és del gust de tothom. A mi em transporten a la infantesa perquè el meu padrí matern tenia caquiers i en menjàvem tota la temporada. De fet, a casa seva només hi havia la fruita dels arbres que ell sembrava i de la qual en tenc un record inesborrable. Enyor especialment les figues de moro, els albercocs, els millors que he menjat mai, i sobretot les nesples. Una fruita de tardor de textura pastosa, ara quasi bé desapareguda i que s’havia de deixar madurar estesa en un lloc ombrívol. Continua llegint

Tiramissú de figues i pa d’espècies

Tiramissú de figues i pa d'espècies

Em resulta difícil seguir amb el blog durant l’estiu perquè el passam a Llubí, el meu poble. Aquest canvi d’escenari implica que no cuini gaire i que no pensi en receptes pel blog. A més, tampoc no vull fer esperar els de casa mentre estic amb les fotos. Aprofitant que venia el tio Llorenç a dinar vaig fer aquest tiramissú amb figues, ara que n’hi ha de temporada i les vaig cuinar segons la recepta de la mousse de maonès i figues en pedro ximénez i sàlvia. El pa d’espècies encara no l’havia publicat cap vegada  i és una recepta que tant va bé amb uns entrants com amb unes postres. Continua llegint