Coca de jonquillo

No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de cuinat! la única pega d’aquest peixet eren els ulls, els crec crec que feien quan els rosegaves m’escarrufava molt, cosa que encara em passa. No he provat de fer mai les raoles de ma mare però sí que m’he atrevit a cuinar aquesta coca. L’any passat en vaig tastar una de semblant i la vaig trobar mel. I ara, que està de temporada, me la va tornar a recomanar na Xisca, la peixatera del meu poble, que sap dur el negoci de meravella i aconsella molt bé a la clientela. Continua llegint

Croquetes de sípia en la seva tinta

Per fer aquestes croquetes em vaig basar en una recepta d’Els fogons de la Bordeta perquè em va semblar una idea magnífica.  Ara és una bona època per a la sípia ja que ens trobam en plena temporada i en trobam magnífics exemplars al mercat.

Les croquetes casolanes solen ser un encert que et poden treure de diferents fregats, des d’uns entrants a un sopar improvisat. En aquestes hi vaig afegir un fetge de rap que li donà més gust de mar, igual que la melsa de la sípia. Si trobau que la bossa de tinta és petita serà millor que n’hi afegiu una mica més. Continua llegint

Suquet de Cap Roig

Suquet de caproig

El peix que més m’agrada és el Cap Roig, un peix robust amb moltes espines i d’un color ataronjat i vermell tacat que el fa ben coneixedor. És un animal molt apreciat al Mediterrani i el seu preu sol ser elevat. Per a mi un Cap Roig bullit amb un raig d’oli d’oliva verge extra de la millor qualitat és un dels millors plats del món. Em feia moltes ganes fer una entrada on fos el protagonista. Quan els vaig veure al mercat no ho vaig dubtar gens, encara es movien! la peixatera em va dir que els acabaven de dur de la barca que té el seu home. Crec que mai havia comprat un peix tan fresc. Llàstima que a la fotografia no s’apreciï com es movien. Em varen fer tantes ganes que vaig pensar que faria un suquet. Continua llegint

Molls amb saltejat de pèsols tendres, bulb de fonoll i pastanagues morades

molls amb saltejat de fonoll, pèsols tendres i pastanagues morades

Em pens que els molls eren l’única classe de peix que se’m resistia. Sempre els trobava un punt amarg i per això procurava no menjar-ne mai. Segons em va contar la peixatera, els molls que amarguegen són els de roca perquè tenen la panxa verda. Decidida a provar la teoria d’una entesa en la matèria he cedit a comprar-ne i la meva sorpresa ha estat molt i molt grata. Els he trobat suaus i ferms, boníssims!!!

A més, m’encanta quan vaig al mercat amb una idea i el que hi veig em fa canviar totalment d’opinió. No vull semblar flipada però és com si em diguessin “ep, Caterina, som aquí, tria’m!!!” aquesta recepta ha estat una sorpresa per a mi i l’he cuinada amb molt de gust. Esper que us agradi tant com a mi. Continua llegint

Ensalada cruixent amb bacallà fumat i vinagre balsàmic de mango

Ensalada cruixent amb bacallà fumat

Les receptes que més problemes em donen a l’hora d’anomenar-les són les ensalades. A no ser que sigui una ensalada clàssica, les demés no saps com descriure-les: per ingredients pot resultar llarg i pesat, la pots adjectivar o pot ser per alguna cosa que evoqui. Amb aquesta no ho vaig saber fins que me la vaig menjar. L’havia començada a fer per intuïció, sabent alguns dels seus ingredients però no tots i amb les primeres mossegades vaig endevinar que no podia tenir altre nom. Continua llegint

Salmó amanit amb soja i oli de sèsam, guacamole i maionesa de caviar

Salmó amb guacamole i maionesa de caviar

M’encanta fer tassonets perquè solen quedar vistosos i són molt versàtils. Poden ser dolços i salats i tant per a un entrant com per a unes postres, tenim una versió individualitzada de multitud de receptes.

El post d’avui el dedic al salmó, que es macera en un moment en soja i oli de sèsam. Només heu de tenir la precaució de congelar el peix amb antelació per evitar l’anisakis. Com podeu creure, el caviar és un succedani. Si tengués l’autèntic no seria capaç de mesclar-lo amb maionesa. Continua llegint

Tallarines negres amb sípia i llagostins

 

Tallarines negres amb sípia i llagostins

Al darrer post ja vaig comentar que havia cuinat molt poc aquest estiu. Quan som a casa dels meus pares quasi sempre cuinen ells amb una mica de la nostra ajuda. Poques vegades em deixen fer tota sola. Un dels dies que em vaig posar als fogons vaig fer aquestes tallarines i com que vaig quedar contenta he repetit la recepta pel blog. És un plat senzill i saborós que en mitja hora podeu tenir llest. Us recoman que compreu la sípia bruta per aprofitar la melsa perquè us donarà el toc al plat. A més a més, solen ser més fresques i amb el sabor propi de la sípia. Continua llegint

Escorball al forn amb puré de xirivies, espinacs i verduretes

Escorball amb puré de xirivies

L’escorball, corball o corbinota és un peix poc freqüent al mercat però ben conegut per als amants de la pesca submarina. Sol viure en manades no gaire nombroses, en profunditats de 0 a 100m i sol amagar-se en coves i roques. La seva carn és fina i exquisita, molt semblant a la dorada o al llobarro però a un preu molt més assequible.

A la parada del mercat on solc comprar el peix de roca n’hi havia uns quants exemplars i m’ha semblat un bon moment per conèixer-lo d’aprop. Amb unes xirivies que tenia he cuinat un puré molt lleuger que m’agrada molt per acompanyar el peix. És perfumat i dolcenc i casa molt bé amb la resta del plat. A més és una bona alternativa al puré de patates de sempre. Ens hem de renovar, no ho trobau? podeu bullir les xirivies amb nata o amb llet evaporada. Jo les he fet amb llet desnatada que és la que consumim i trob que han quedat ben bé. Continua llegint

Ensalada de mill i calamars picants

Ensalada de mill i calamars picants

Aquesta és la primera vegada que he cuinat mill, un cereal molt ric en proteïnes i minerals com el ferrro, el fósfor, el magnesi i el calci. No conté glúten i és de fàcil digestió. Es cou molt fàcilment només que queda un gra eixut, per la qual cosa convé amorosir-lo amb alguna salsa o vinagreta.

El vaig acompanyar amb un calamar amanit amb schichimi togarashi, una mescla japonesa picant d’espècies, pell de mandarina i sèsam que trobareu a tendes d’espècies, i una mica de curri de Bali. Si no trobau el schishimi togarashi, posau-hi només el curri que volgueu. El que jo vaig elegir no és gaire picant per contrarrestar amb el schichimi. Continua llegint

Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori

Ensalada de llamantol i hummus de pastanaga

Aquesta ensalada que pot semblar pomposa és ideal per quedar bé a un preu relativament assequible. Els llamàntols provinents d’Amèrica es solen vendre entre 6-9€ la peça, depenent del tamany de cada un. Jo preferesc els llamàntols de la costa gallega per ser més grossos i gustosos però són també molt més cars.

A la recepta d’avui us enseny com el solem cuinar nosaltres. Es fa molt ràpidament i no embruta la cuina. Només hi ha un inconvenient i és que s’ha de partir pel mig a casa. Si el comprau fresc és possible que sigui viu quan hagueu de realitzar l’operació. Una vegada obert l’animal encara batega uns minuts i és un patiment que et treu les ganes de menjar-te’l, la veritat. Per altra banda, si demanau a la peixateria que ho facin ells, correu el risc de perdre tot el moll de la part del cap, que és, per a mi, la part més gustosa del llamàntol. Continua llegint