Coca de jonquillo

No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de cuinat! la única pega d’aquest peixet eren els ulls, els crec crec que feien quan els rosegaves m’escarrufava molt, cosa que encara em passa. No he provat de fer mai les raoles de ma mare però sí que m’he atrevit a cuinar aquesta coca. L’any passat en vaig tastar una de semblant i la vaig trobar mel. I ara, que està de temporada, me la va tornar a recomanar na Xisca, la peixatera del meu poble, que sap dur el negoci de meravella i aconsella molt bé a la clientela. Continua llegint

Croquetes de sípia en la seva tinta

Per fer aquestes croquetes em vaig basar en una recepta d’Els fogons de la Bordeta perquè em va semblar una idea magnífica.  Ara és una bona època per a la sípia ja que ens trobam en plena temporada i en trobam magnífics exemplars al mercat.

Les croquetes casolanes solen ser un encert que et poden treure de diferents fregats, des d’uns entrants a un sopar improvisat. En aquestes hi vaig afegir un fetge de rap que li donà més gust de mar, igual que la melsa de la sípia. Si trobau que la bossa de tinta és petita serà millor que n’hi afegiu una mica més. Continua llegint

Mousse de llenties beluga

La llentia beluga, anomenada així per la seva semblança amb el caviar, és la varietat més petita que es comercialitza d’aquesta llegum. Tot i les seves petites dimensions és la llentia amb  més proteïna d’origen vegetal.  Pel seu petit volum no fa falta que es posin en remull, en poc temps són cuites i no tenen clovella. Es poden emprar en tot tipus de receptes, el seu sabor i color faran que les vostres receptes de sempre tornin un punt més originals.

Els que em llegiu habitualment sabeu que no som amant de les llegums, però he de reconèixer que aquesta té un espai al meu rebost. Avui la vos duc en forma de mousse o paté, ideal per acompanyar uns crostons a l’all o unes galetes salades en un aperitiu. Continua llegint

Crema de bròquil i cigrons i bon 2017!!!

Aquests dies tan freds reclamen plats de cullera, plats calents i fumejants que ens faci més fàcil soportar les temperatures baixes. La recepta d’avui és una crema lleugera però bastant completa. Si algú de vosaltres fa una dieta vegana basta que substitueixi la llet per una crema vegetal. Jo l’he acompanyada amb una salsa de iogurt al curri per donar-li més sabor i contrast. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a dues persones. Continua llegint

Ensalada de llengua amb salseta de llimona

ensalada-de-llengua-de-porc-amb-salsa-de-llimona

Després d’una llarga temporada sense publicar voldries encetar altra vegada amb una recepta espectacular, que justifiqui l’absència i el retorn. Però com que l’objectiu d’aquest blog no és aquest crec que és el moment de començar el curs amb un plat senzill i saborós. Un plat on la base és la llengua de porc, una peça de carn que a Mallorca quasi sempre es cuina amb salsa i tàperes i a la que he volgut donar un altre ús igualment vàlid.  Tot i que aquí és de porc us recoman la de vedella, si la triau pensau que haurà de coure més temps per ser més grossa. Continua llegint

Coca sense tou amb bacallà esqueixat

 

coca sense tou de bacallà esqueixat

Fins ara podíeu trobar al blog la coca amb verdura que hem fet sempre a casa meva, una coca de massa tovada que em sembla boníssima i que és ideal quan fa calor (veureu la recepta punxant aquí). Quan no tenc temps o en dies més freds, com els d’ara, em va molt bé la recepta que public avui perquè és ràpida i no porta llevat. Ja veureu que es fa en un minut i quasi bé no necessitau tenir balança. En èpoques d’estudiant la feia amb una tassa petita posant la mateixa mesura d’oli que de cervesa i la farina que es bevia. Tot i això m’estim més amb les proporcions que us detall perquè no té tant de greix. El farcit del damunt pot ser tan variat com la vostra imaginació us permeti: ceba caramel·litzada amb formatge de cabra, amb pebres torrats, de verdura, amb gules,… Jo vaig posar flocs de civada a la massa però si no en teniu posau el mateix pes en farina. És una coca cruixent, si la feis primeta, que sol tenir molt bon resultat. Continua llegint

Crema de moniatos i carabassa rostida especiada


Crema de moniato i carabassa rostida especiada

Que bé que acompanyen les cremes en els dies de fred. Aquesta va quedar sedosa i amb un punt picant gràcies al gingebre, la coentor que desprenia em va semblar medicinal. Tenia una ricotta fumada que havia comprat al mercat de Santa Catalina de Palma, en una parada de productes italians i em va semblar un bon acompanyament. Aquesta crema és més aviat dolceta i la ricotta fumada, que és seca i salada m’oferia un contrapunt interessant. Si no trobau aquest formatge no passa res, un bon parmesà us servirà tot i que us la podeu menjar tal qual.

Continua llegint

Bunyols de pastanaga i halloumi

Bunyols de pastanaga i halloumi

El halloumi és un formatge originari de Xipre elaborat amb llet de cabra i ovella. És un formatge amb un punt alt de fusió, la qual cosa fa que resisteixi molt a l’hora de fondre’s i sigui ideal per fer-lo a la planxa. Es sol vendre macerat en una espècie d’aigua sal i el seu sèrum. Té un sabor salat i una textura en capes. Es pot consumir fresc i també a la planxa o fregit.

Aquí, acompanyant aquests bunyols, arrodoneix molt el plat i aporta contrast a la dolçor de la pastanaga. Continua llegint

Ensalada cruixent amb bacallà fumat i vinagre balsàmic de mango

Ensalada cruixent amb bacallà fumat

Les receptes que més problemes em donen a l’hora d’anomenar-les són les ensalades. A no ser que sigui una ensalada clàssica, les demés no saps com descriure-les: per ingredients pot resultar llarg i pesat, la pots adjectivar o pot ser per alguna cosa que evoqui. Amb aquesta no ho vaig saber fins que me la vaig menjar. L’havia començada a fer per intuïció, sabent alguns dels seus ingredients però no tots i amb les primeres mossegades vaig endevinar que no podia tenir altre nom. Continua llegint

Quitxe de carabassa i formatge de cabra

Quitxe de carabassa i formatge de cabra

Fa una setmana em varen regalar una carabassa enorme. En vaig donar mitja a ma mare i l’altra me la vaig quedar per fer algunes receptes o simplement, per menjar-me-la torrada o al forn. Aquesta és la primera vegada que public una quitxe al blog, una recepta que amb qualsevol farcit, he fet moltes vegades i que és molt adient per a festes o bufets. Continua llegint