Ensalada de llengua amb salseta de llimona

ensalada-de-llengua-de-porc-amb-salsa-de-llimona

Després d’una llarga temporada sense publicar voldries encetar altra vegada amb una recepta espectacular, que justifiqui l’absència i el retorn. Però com que l’objectiu d’aquest blog no és aquest crec que és el moment de començar el curs amb un plat senzill i saborós. Un plat on la base és la llengua de porc, una peça de carn que a Mallorca quasi sempre es cuina amb salsa i tàperes i a la que he volgut donar un altre ús igualment vàlid.  Tot i que aquí és de porc us recoman la de vedella, si la triau pensau que haurà de coure més temps per ser més grossa. Continua llegint

Ensalada cruixent amb bacallà fumat i vinagre balsàmic de mango

Ensalada cruixent amb bacallà fumat

Les receptes que més problemes em donen a l’hora d’anomenar-les són les ensalades. A no ser que sigui una ensalada clàssica, les demés no saps com descriure-les: per ingredients pot resultar llarg i pesat, la pots adjectivar o pot ser per alguna cosa que evoqui. Amb aquesta no ho vaig saber fins que me la vaig menjar. L’havia començada a fer per intuïció, sabent alguns dels seus ingredients però no tots i amb les primeres mossegades vaig endevinar que no podia tenir altre nom. Continua llegint

Ensalada de mill i calamars picants

Ensalada de mill i calamars picants

Aquesta és la primera vegada que he cuinat mill, un cereal molt ric en proteïnes i minerals com el ferrro, el fósfor, el magnesi i el calci. No conté glúten i és de fàcil digestió. Es cou molt fàcilment només que queda un gra eixut, per la qual cosa convé amorosir-lo amb alguna salsa o vinagreta.

El vaig acompanyar amb un calamar amanit amb schichimi togarashi, una mescla japonesa picant d’espècies, pell de mandarina i sèsam que trobareu a tendes d’espècies, i una mica de curri de Bali. Si no trobau el schishimi togarashi, posau-hi només el curri que volgueu. El que jo vaig elegir no és gaire picant per contrarrestar amb el schichimi. Continua llegint

Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori

Ensalada de llamantol i hummus de pastanaga

Aquesta ensalada que pot semblar pomposa és ideal per quedar bé a un preu relativament assequible. Els llamàntols provinents d’Amèrica es solen vendre entre 6-9€ la peça, depenent del tamany de cada un. Jo preferesc els llamàntols de la costa gallega per ser més grossos i gustosos però són també molt més cars.

A la recepta d’avui us enseny com el solem cuinar nosaltres. Es fa molt ràpidament i no embruta la cuina. Només hi ha un inconvenient i és que s’ha de partir pel mig a casa. Si el comprau fresc és possible que sigui viu quan hagueu de realitzar l’operació. Una vegada obert l’animal encara batega uns minuts i és un patiment que et treu les ganes de menjar-te’l, la veritat. Per altra banda, si demanau a la peixateria que ho facin ells, correu el risc de perdre tot el moll de la part del cap, que és, per a mi, la part més gustosa del llamàntol. Continua llegint

Ensalada de tomàtiga i nectarina amb mozzarella de búfala i oli d’alfabeguera

Ensalada de tomàtiga i nectarines

La combinació dels sabor àcids, dolços i cremosos d’aquesta ensalada fa que sigui, en conjunt, un plat ideal per començar un àpat. No pot ser més senzilla i ràpida, ni més adequada per a l’estiu que ja s’acosta. La meva recomanació és que trieu productes de qualitat: mozzarella de búfala, tomàtigues cor de bou i unes bones nectarines. Segur que ho agraireu i molt en el resultat final. Les quantitats que aquí pos estan pensades per a 2-3 persones com a entrant. Continua llegint

Taboulé d’ordi

Taboulé d'ordi

La recepta d’avui no té cap secret, és senzilla de fer i la podem enriquir amb les verdures que tenguem a casa. El que em sembla important és que s’aromatitzi amb herbes i llimona per donar-li un toc de frescor. Aquí, només l’us de l’ordi fa que sigui una mica diferent als tabulés que podeu trobar freqüentment. El tabulé es sol cuinar amb búlgur o amb cuscús però em va fer gràcia substituir-los per un cereal de gra sencer com el que tenim aquí.

L’ordi fou un dels primers conreus que es domesticaren a l’Orient Pròxim i ha tengut un paper important en la història, no només com a font d’alimentació sinó també en la elaboració de la cervesa o com a moneda de canvi . En l’actualitat el seu ús s’estén a la producció de malta, l’alimentació animal i el consum humà. Continua llegint

Tomàtigues cor de bou amb sardines en conserva casolana i alvocat

Ensalada de sardines amb tomàtigues cor de bou

La tomàtiga cor de bou és una varietat pròpia de les Illes Balears que es caracteritza per la seva forma acorada i carn vetada, molt gustosa. El moment de collita sol ser al mes de juliol per als primers planters i al setembre per als darrers. Aquest estiu el meu pare es va animar a sembrar una gran quantitat de varietats de tomàtigues i la preferida per tots va ser, sense cap dubte, aquesta fruit preciós tant per l’aspecte com pel gust. Ara en podeu trobar al mercat tot l’any, a preus escandalosos. Si qualque dia heu de fer alguna cosa especial, val la pena. Un consell, és tan bona que no cal disfressar-la. Hi ha coses que com més senzilles, més bones són. Continua llegint

Bombó cruixent de figa i formatge de cabra amb ensalada

Bombó cruixent de figa amb ensalada

Tot i fer-me molts propòsits he estat incapaç de ser constant amb el blog aquest mesos de calor i l’he tengut tan abandonat que a hores d’ara dubt que hi hagi algú que el segueixi. Així que abans de res i per si algú a l’altra part de la xarxa ho llegeix, disculpes!!!

Bombó cruixent figues

I retornam amb forces i amb una entrada especial per a mi. Primer, perquè la figa és una de les meves fruites preferides i per la qual tenc una simpatia especial. La pagesia mallorquina ha sabut treure rendiment d’aquest fruit durant segles i segles. El clima mediterrani ha afavorit el desenvolupament de les figueres i, en conseqüència, l’ús del seu fruit en la cuina.

Segon perquè vull dedicar aquesta recepta a l’amo en Guillem Coves  per la lliçó magistral que em donà trescant pel figueral. Me’n mostrà algunes més comuns com les paretjals, les roges o les bordissot negre i altres que no ho són tant com les figues tià penya o les cosme manyo. Les figues que aquí veis són d’aquell mateix dia. Mentre en collíem una rera l’altra l’amo en Guillem, que és un pou de saviesa, aprofità per dir-me algunes gloses que, carregada com anava, no podia apuntar. Continua llegint

Carpaccio de carabassó amb salsa Bigalot

Carpaccio de carabassó amb salsa bigalot

L’hort del meu pare fa molt de goig aquest estiu: tomàtigues, albergínies, pebres, mongetes, cebes, carabassons,… creixen i comencen a madurar per alegria nostra. Amb els primers carabassons de la temporada he fet aquest carpaccio. Un plat molt sa i fresc, que es pot tenir preparat a la gelera però que amanirem en el darrer moment per evitar que es panseixi més del que toca. Continua llegint

Ensalada de pollastre de la coronació

Ensalada de pollastre de la coronació

Whole Kitchen, en la seva proposta per al mes de juny, ens conviden a preparar un clàssic de la cuina britànica: Pollastre de la coronació (Coronation Chiken)

El pollastre de la coronació és una recepta que es va fer en motiu del banquet de coronació de la reina Isabel II l’any 1953 i que s’atribueix a la xef Rosemary Hume i a la gastrònoma Constance Spry i que varen materialitzar quan ambdues estudiaven a la prestigiosa escola de cuina de Londres Le Cordon Bleu. Actualment és un plat molt popular, sobretot per preparar en pícnics ja que també es sol fer en farcits de sandwitx. Continua llegint