Coca de jonquillo

No puc deixar d’associar el jonquillo a la meva infància. Ma mare ens en feia unes raoles boníssimes quan estava de temporada. Els meus germans i jo ens les acabàvem sense cap protesta. Res a veure amb els dies de cuinat! la única pega d’aquest peixet eren els ulls, els crec crec que feien quan els rosegaves m’escarrufava molt, cosa que encara em passa. No he provat de fer mai les raoles de ma mare però sí que m’he atrevit a cuinar aquesta coca. L’any passat en vaig tastar una de semblant i la vaig trobar mel. I ara, que està de temporada, me la va tornar a recomanar na Xisca, la peixatera del meu poble, que sap dur el negoci de meravella i aconsella molt bé a la clientela. Continua llegint

Escaldums

 

M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui decideixi fer-ne. Els escaldums no són gens dificultosos però sí que tenen el seu procés i, per això, no és un plat que es faci cada dia. Ara que fa fred vénen molt de gust els escaldums, s’agraeix molt un platet ben calent a taula. La recepta que public és la que he après a fer de ma mare, amb pollastre, costella de porc i pilotes però també els podeu fer amb indiot o només de pilotes. Siguin com siguin i amb les herbetes adequades, és una recepta deliciosa que voldreu fer un dia que tengueu temps. Les herbes dels escaldums són, sobretot, el moraduix, el llorer i la farigola. Jo pos tarongí a les pilotes perquè m’agrada el punt cítric que dóna i també perquè en tenc de sembrat a casa.

Que no us enganin les imatges, la quantitat dels ingredients és per a unes 10 persones, el que passa és que per a les fotos vaig fer una part dins la greixonera que aquí veis i la resta en un calderó més gran. Continua llegint

Suquet de Cap Roig

Suquet de caproig

El peix que més m’agrada és el Cap Roig, un peix robust amb moltes espines i d’un color ataronjat i vermell tacat que el fa ben coneixedor. És un animal molt apreciat al Mediterrani i el seu preu sol ser elevat. Per a mi un Cap Roig bullit amb un raig d’oli d’oliva verge extra de la millor qualitat és un dels millors plats del món. Em feia moltes ganes fer una entrada on fos el protagonista. Quan els vaig veure al mercat no ho vaig dubtar gens, encara es movien! la peixatera em va dir que els acabaven de dur de la barca que té el seu home. Crec que mai havia comprat un peix tan fresc. Llàstima que a la fotografia no s’apreciï com es movien. Em varen fer tantes ganes que vaig pensar que faria un suquet. Continua llegint

Panades de pasta escaldada

Panades de pasta escaldada de pollastre i carxofa

La panada és una de les pastes que més identitat tenen en la gastronomia de l’illa però, al mateix temps, cada casa té la seva pròpia recepta. A casa meva sempre hem fet la mateixa i l’únic canvi que s’ha produït amb els anys és que hem deixat de posar llevat així no es reblaneixen i duren més dies. D’ençà que tenc el blog he practicat altre maneres de fer-ne com les de pasta dolça i ara aquestes, que no duen saïm i s’escalda la farina, la qual cosa fa que ens quedi una pasta cruixent. Vaig treure la recepta del llibre “rebosteria tradicional de Mallorca”, d’en Tomeu Arbona, artesà propietari del Fornet de la Soca i que ha fet molta feina en la recerca de receptes pròpies de Mallorca, moltes de les quals s’han deixat de fer i es troben en situació de semi oblit. Continua llegint

Frit de menuts de gallina i pollastre

frit de menuts de pollastre

Un dels plats més populars de les festes de Pasqua i de la cuina de Mallorca és la freixura; coneguda arreu per frit o pel mal sonant frit mallorquí, que es fa amb la freixura del me. Un plat d’aprofitament que s’acompanya amb grells, patates i altres verdures segons la temporada i que s’aromatitza amb fonoll fresc i pebre coent. Tradicionalment els diumenges de Pasqua a Llubí i crec que a molts pobles de l’illa, les famílies van a la processó de l’Encontre, a l’Ofici i després es reuneixen al voltant de la taula per menjar freixura tots plegats.

Podria haver publicat una recepta de frit de me, ara que falten dues setmanes per a les festes de Pasqua però per fer un poc el contrari he cregut oportú publicar aquest de menuts de gallina que em va fer arribar el nostre amic Xavier. Un frit pràcticament igual en l’elaboració només que en aquest cas s’aprofiten els menuts de gallina o de pollastre, més suau en sabor i que pot ser una bona alternativa per a qui no li agradi el me. Continua llegint

Coca sense tou amb bacallà esqueixat

 

coca sense tou de bacallà esqueixat

Fins ara podíeu trobar al blog la coca amb verdura que hem fet sempre a casa meva, una coca de massa tovada que em sembla boníssima i que és ideal quan fa calor (veureu la recepta punxant aquí). Quan no tenc temps o en dies més freds, com els d’ara, em va molt bé la recepta que public avui perquè és ràpida i no porta llevat. Ja veureu que es fa en un minut i quasi bé no necessitau tenir balança. En èpoques d’estudiant la feia amb una tassa petita posant la mateixa mesura d’oli que de cervesa i la farina que es bevia. Tot i això m’estim més amb les proporcions que us detall perquè no té tant de greix. El farcit del damunt pot ser tan variat com la vostra imaginació us permeti: ceba caramel·litzada amb formatge de cabra, amb pebres torrats, de verdura, amb gules,… Jo vaig posar flocs de civada a la massa però si no en teniu posau el mateix pes en farina. És una coca cruixent, si la feis primeta, que sol tenir molt bon resultat. Continua llegint

Espinagada

Espinagada

Quan s’acosta el dia de Sant Antoni a casa ja començam a programar l’agenda per posar data a les espinagades. I tot i que és bastant recent ja deu fer un quinzena d’anys que  dedicam un dia a la seva elaboració. Aquest dia ens reunim amb amics i familiars a taula per tastar-les. A Llubí, al meu poble, no se’n solien fer, ara és més habitual i se’n poden trobar al forn. L’espinagada més coneguda és la d’espinacs amb anguiles però també se’n fan de col i colflori amb llom. Les que veis aquí són un híbrid, que és com més m’agraden a mi, d’espinacs amb llom. Les anguiles em fan bastanta angúnia i no hi ha manera amb elles. Continua llegint

Dolç antic de Nadal

Dolç antic de Nadal

Tenia molta curiositat per aquesta recepta del llibre La Rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de na Caty Juan de Corral. A casa meva feim matances cada any i en alguna ocasió havia guardat una corna per fer-la, cosa que finalment, he duit a terme ara.

El punt àlgid de la temporada de matances sol transcórrer de finals de novembre fins a les darreries de desembre. Per les dates i perquè es tractava de conservar i aprofitar els fruits i aliments que hi havia a l’abast no em costa gens imaginar que antany elaborassin aquests dolços. 

Tot i que pot semblar una recepta estranya i curiosa el contrast entre la dolçor del farcit i el cruixent de la corna és, per al meu gust, una mossegada exquisida. Us recoman de veres que la faceu. Si no feis matances a ca vostra podreu trobar la corna a la carnisseria sense problemes. Continua llegint

Licor d’herbes casolanes

Licor d'herbes

Aquest licor fet a base d’herbes aromàtiques i medicinals, molt consumit i popular a la nostra terra, és una de les millors opcions per acabar d’arrodonir un bon àpat. Amb gel a l’estiu o sense en els mesos més freds, recomforta el cos i l’esperit sempre que es prengui amb moderació. Nosaltres vàrem seguir la recepta del tio Biel, que va treballar molts d’anys a la destil·leria 2 Perellons i que la va publicar després al seu llibre Aplec d’usos de cuina al Pla de Mallorca.  Continua llegint

Coca dolça de xeixa amb tomàtiga

Coca dolça de tomàtiga

Fullejant el receptari de Rebosteria de les Illes Balears  de na Caty Juan de Corral, vaig veure una coca dolça de tomàtigues que em va cridar molt l’atenció. En lloc de seguir-la de pe a pa, la vaig adaptar endolcint la massa que solc fer sempre i emprar tomàtigues de ramallet, de carn dura i àcida que contrasten a la perfecció amb la coca. L’he fet en dues ocasions, la segona vegada vaig substituir el sucre per xarop d’atzavara i ho trob una bona solució si anau alerta amb el sucre.

Tot i ser dolça és un entrant fantàstic que sorprendrà als vostres convidats. Us la recoman de veres! Continua llegint